LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Ja fa uns quants anys, que vaig decidir canviar la dinàmica de fer les coses a l’últim moment. En aquella època, jo era un jove inexpert de 3r de l’ESO, al qual no li agradava traballar més del compte i  feia sempre el mínim per aprovar, però, tot això va canviar en tan sols un dia.

M’en recordo perfectament d’aquell dia, 12 de febrer de l’any 2008, jo, l’Eustaqui només tenia onze anys. Em vaig despertar a les set del matí, com cada dia, i em vaig fer una dutxa, vaig esmorzar una magdalena, tot seguit em vaig dirigir cap a l’institut a bon ritme, travessant la ciutat de Badalona. Feia uns quants dies que no estava treballant a casa, i l’endemà tenia molts exercicis de deures, tenia planejat fer-los aquell mateix dia per la tarda, però, inesperadament, m’en van posar més i em vaig agobiar amb tanta feina. Aquella tarda vaig treballar molt per fer-ho tot, però, no vaig tenir temps. L’endemà, l’Agustí em va posar moltes faltes de deures, ja que era el meu professor de llengua catalana, i la major part dels deures que no vaig acabar eren d’aquella matèria.

Al arribar a casa, el Pepe, el meu pare, em va renyar molt en veure que portava tantes faltes de deures, i em va explicar: “No deixis per demà el que puguis fer avui”.

Aquesta frase, em va fer canviar per complet la vida, nou simples paraules que fan de tu una persona millor. A partir d’aquell dia, em vaig començar a aplicar i feia sempre els deures i els treballs el dia en que me’ls posaven, mai més s’em van tornar a acumular, l’únic que havia de fer era treballar una miqueta cada dia, i els meus resultats acadèmics van millorar molt.